RakelFromHell's blog

Norvegia

Thu, 15 Feb 2007 11:39:06 -0800

A partir de mañana 16 de Febrero, se podrá disfrutar por un mes de la excelente obra de Irene Domínguez (Namtaru).

La exposición estará compuesta por 11 tomas que la artista realizó en su última visita, el pasado verano del 2.006, a Noruega, país de los Fiordos. El siguiente 17 de Marzo, la colección será trasladada a otro restaurante de la zona.

A continuación os damos detalle de fechas y lugares;

16 Febrero a 16 Marzo.

Bar-Restaurante CLAU DE FA, a dos minutos de la estación Sabadell Centre.

17 Marzo a 17 Abril.

Bar-Restaurante SURIPANTA, en C/ Sant Pere, 27.

The Lentil Soup Tale.

Thu, 08 Feb 2007 10:03:43 -0800

Well.... once upon a time, there was a girl who had serious problems to not mess up a lot of things... and here you have the clear proof..

The Lentil Soup Tale

I usually always worked and studied since I was 16y.o.... and in adition I had very good marks at school!! I also had a boyfriend and, who the hell knows, I was a student's representative. But it doesn't mean that I'm smart, noooooooope! It was more about "charisma" I think... and well...What really happened is that I burned away all my intelligence in some 3 years, so now I'm quite a poodle-minded *lol*

So once, I was around a couple of weeks not working, and I studied in the afternoon, so I had all the morning free for me. What does it mean? I was in charge of cooking everyday for everybody. And one morning my mother gave me a call and she awoke me and asked me to cook a lentil soup. I had half of my brain asleep, and I began to do what my mother told me (such a nice girl! =) )

When I had all the ingredients into the pot, I sat down on the couch, just for a while... because I was sooooooooooooo tired.... and then, I closed my eyes, just to rest my eyelids a bit... Suddenly the phone rang!!! I jump out of the couch completely disoriented!!! WTF...¿?¿?¿?¿? It was my mom on the phone again;

- Hi Rakel... are you cooking what I told you?¿

-Yeeeeeeeeeeees, suuuuuuuuuuuuure!! *blinkingeyes+bigsmile*

- Are you sure?

-Yeeeeeeeeeees of course!!!

-Are you paying attention to the food on the fire?¿?¿?¿?¿?¿

-Yes mum!!! Of course I'm doing it!!

-Oh well... Paqui -Pagui is my aunt, she lives downstairs my parents- called me and she told me that she can smell something burning...

-Oh really?¿?¿ Well, it must be a neighbour, 'cause I'm taking care of the meal all the time.

By then I was just thinking "oh shit!!! not again! not again!!!!"... because it was the second time it happened the same week, and my father was really mad at me because of this... well, he was really fed up with me because I'm so so so so (or was?) absent-minded...

Just after hanging up I run to the kitchen!!! And when I looked into the pot, there was around 10 cms of black, completely carbonized substance impossible to identify on the bottom of the pot. I was just terrified, I had to make disappear the corpus delicti!!!

What to do?¿?¿?¿ I couldn't throw it away because they would realize about it!!! Then I decided to make it disappear throwing it away through the toilett (I KNOW!!! WHAT A BRIGHT IDEA!!!)

So I scratched the coal on the bottom of the pot, and I throw it all into the toilet... I flushed and... yes, of course... COMPLETE DISASTER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!! The coal was not disappearing, and instead of this, it worked as a plug and the level of water there inside begun to rise,... and to rise, and to rise... and it was getting closer and closer to the border of the toilet. Oh god!! I had a burnt meal and in adition a clogged up toilet...and soon a flood!!!!! I was quite sure that it was the last day of my short live *sick*

But sometimes I am in some sort of "luck"!! ^_^ And the water just stopped exactly at the border of the bowl!! I felt SO happy!!! I only had to wait a bit until the water seeps through the burnt shit and it will dissapear slowly...

And there u had me, standing in the toilet, looking into a flooded bowl. What a nice picture of myself But something went wrong... The water was there. It was not seeping through, not a litle bit... I checked the time, umh.... That water should hurry up, as I need time to clean the mess and cook a new lentil soup... And the water was there, still... I'm sure if water have had face... that water would have smiled at me!!!!!!!!!!

What to do...!!!!!!!!!!! The time was pressing and I was stucked in that situation!!! Then.... the divine inspiration!! I looked at my hands, first one, then the other... The pot and the ladle were still in my hands... I saw the pot.. then I sow the ladle... and I saw the pot, and the ladle....

NOTICE that I was young, unexperienced, half asleep and in a terrible desesperating situation!!!!

So yes, you are thinking right I just put the ladle into the bowl and put the burnt nasty shit into the pot again!!!!!!!!!! :DDDDDDDDDDD I only missed a stupid song or something while doing it "lee lo leeeeeeeeeeee lee lo leeeeeeeeeee" *lol* And then, yes, finally the water was seeping through!!!!!!!! I was so happy!! :_D

Then I only had to trhow away a spoonful of black shit and flush, over and over again until it all was away Then I cleaned and disinfected everything and cooked some new lentil soup.

Nobody never knew about it Well... until I told my mother one year ago or so... it happened more than 10 years ago and I'm not living anymore at my parents place so... they can't kill me

So well, would you like to come by to my place to dinner?¿ I could cook a nice lentil soup for you

Matèria

Wed, 08 Feb 2006 12:33:04 -0800

Quan anava a l'institut tenia una professora que em tenia realment impressionada. Havia fet la carrera de medicina i la de matemàtiques. Ben bé que això de la docència havia de ser una fortíssima vocació, perque amb aquestes dues carreres ves a saber que la movia a preferir ser mestra d'institut d'F.P.... En fi... enigmes de la vida!!!!

Doncs recordo una de les classes on ens va explicar com era proporcionalment l'estructura d'un àtom. Ens va dir que ens imaginèssim una taronja enmig de Plaça Catalunya. Així doncs tindriem el nucli de l'àtom. Després ens va fer imaginar el cap d'una agulla donant voltes a tota velocitat per tot el perímetre de la Plaça...

Sí nois i noies!!! Precissament és el que esteu pensant. La matèria està buida!!! El que veiem i toquem són camps de força. Podriem dir que la matèria "casi" no existeix, només l'energia.

Oi que és curiós??

SOM I SEREM!!! (WE ARE AND WE WILL!!!)

Mon, 14 Nov 2005 13:52:01 -0800

We, the Catalans, exist as a nation since 865 approx. We were a nation until 1.412, when saddly the catalan dinasty become extincted with the death of the last Catalan-Aragonese King, Martí L'Humà (Martin "The Human"). In the Commitent of Caspe, the Catalan Courts, decided (wrongly) to became a Castilian dinasty , (by an advisability marriage), under the condition of this one will respect all laws and Catalan Institutions, represented by The Generalitat (Catalan Goverment). And it's clear, Castilian mind wasn't ready to respect any agreement, and by what we see, they won't be ready ever.

Since then, they tried to rape these agreements systematically. If we were whose do it to them, they would call us treacherous, ignobels and nazis, but as they are who do it, they rest pacefully and think we prostitute ourselves for money.

Most Castilian seem to be obsessed with the idea that Catalan people just think about money. This idea come from one time that, after Spain sacked the Americas, their decline drove them to almost die of hunger. And then, they realised they have some outlying "provinces", where curiously, by the Spanish prohibition to let them go to sack the Americas (this is their mentality), they, the Catalans, had to work a lot in their own country, creating wealth from nothing with their thriving industry. So, despite the sicken they felt for the Catalan bussinesmen for their "money eagerness", they didn't felt sickness of emigrate to Catalan lands to earn more money, and even less, to recive it by means of taxes they managed with Phoenician abilty (for their battles and wastes in the Capital).

About the defeat from 1714, (September 11, 1714, today celebrated as Catalonia's National day), was thanks to the english betrayal (we had a collaboration agreement in case of invasion). Well, it happened that the archduke Carlos, our candidate to inherit the crown of Carlos II, inherited while the contest the Austrian crown, so, the european forces were well-balanced, and England decided to left Catalans to their fate -Treaty of Utrecht 1713-, and although England failed to the agreement, they kept Menorca and Gibraltar. The Castilian-French army spent TWO years to come in Barcelona, after besiege them by sea and land with MUCH more higher military resources. Thanks to that, the castilian language, that since then become Spanish, was set by force in Catalonia. Even Catalan language was forbidden twice in our history.

Forever prosperous, republican and separatist, the Catalan's regained their autonomy briefly during the Second Republic, 1932 - 1939, only to be crushed by Franco and the Nationalists, whose repression of everything Catalan lasted until the new Constitution of 1978 reestablished a measure of self government. Since then, Catalonia has flourished in every way, becoming Spain's leading economic region with almost 20% of GNP for a region that is only 6% of Spain's land mass and 15% of the population.

After almost 300 years, Catalans are stubbornly with our language and our hungry for self-government. We are an unique case of survival in all Europe, maybe in all the world. Any spanish politician could never and ever change the mind of a nationalistic catalan . We are going to be forever their pain in the ass.

SOM I SEREM!!! (We are, and we will)

Waiting for...

Mon, 03 Oct 2005 10:41:22 -0700

Once he won some tickets on the radio for the theatre. The act in question was called â€œWaiting for Godoy...â€

Benvinguts al RakelFromHellisme!! La nova religió sel S.XXI!!!!

Wed, 21 Sep 2005 13:34:34 -0700

Aviam, jo tinc la sol.lució per tots els problemes del món.

Els homes haurieu de viure criogenitzats. Llavors les dones ens encarregariem d'organitzar i dirigir el món. Quan tinguessim ganes o necessitat de mascle us descongelariem i disfrutariem de vosaltres per una estona o el que calgués. Penseu que d'aquesta manera, la vostra vida estaria única i exclusivament formada de moments de plaer, oci, etc.. no patirieu mai, serieu plenament feliços!!! Clar que quan ens vingués de gust anar al cinema, a algun bar, o a fer una excursió, activariem el collar que durieu, i que podriem fer explotar a distància en cas de que tinguessiu l'absurda idea de voler escapar de la nostra protecció.

D'alra banda, els que ja ens heu putejat massa durant aquesta vida, serieu condemnats a fer les feines de la societat més pesades i brutes, (lease maltractadors, violadors, fills de puta que ens cuernejeu i enganyeu, etc...) i de sexe ni parlar-ne evidentment.

Les noves generacions d'homes nascuts en aquesta idíl.lica societat, serien educats en un ambient de respecte i igualtat, i els millor exemplars començarien a ésser aliberats... clar que us hauriem d'implantar el xip al cervell, per poder llegir-vos la ment en cas de que se us acudís l'estúpida i improductiva idea de la rebel.lió.

Com podeu veure ho tinc tot pensat, si ho mireu bé, és la millor sol.lució. No creieu???

Estic començant a escriure el meu llibre sobre el RakelFromHellisme. D'aquí uns cent anys serà com la Biblia, i si no... ja ho veureu ja!!

Esperando..

Sat, 10 Sep 2005 11:43:55 -0700

Una vez le tocaron unas entradas en la radio para el teatro. La obra en cuestión se llamaba â€œEsperando a Godoy...â€

Vocació... així estan les coses....

Fri, 02 Sep 2005 09:30:06 -0700

Jo el que em passa, és que no he descobert encara quina és realment la meva vocació. Hi han certs temes relacionats amb l'art que se'm poden donar més o menys bé, en tot cas, no suficientment bé com per guanyar-me la vida... A més, la constància tampoc és una de les meves grans virtuts!! Potser perquè no he trobat algo que per més hores que m'hi dediqui no em cansi... El que jo vull és tenir una feina la qual no m'obligui a aixecar-me cada matí a la mateixa hora, per anar a tancar-me dins de quatre parets que em priven de veure la vida i la natura, envoltada de gent amb la que pràcticament, no tinc res en comú.

Evidentment, vull que estigui ben remunerada, m'agrada viure bé M'agrada dinar o sopar fora de casa, m'agrada viatjar, m'agrada comprar llibres i cd's, i m'agrada fer excursions i visites. (Fer una cura espiritual durant una setmana sola a la montanya, al bosc!! AH!!! És el meu somni!!!) M'agradaria tenir més hobbies dels que tinc, i que ara per ara, no em puc permetre. M'agradaria anar a festivals, concerts, obres de teatre, anar moltíssim més al cinema... practicar algun esport com el kendo (ara per ara m'haig de conformar amb el curs d'esgrima que financia l'escola d'adults del meu poble).

Apart de estar ben remunerada, no vull que sigui il.legal, i evidentment, no vull ser una "dona que fuma" XDD Si sabeu per on vaig... Vamos, que no faré res sexual per diners XDD En fi, últimament el nivell de les putes de carretera ha pujat tant que casi semblen models algunes d'elles... no sé pas si em guanyaria les garrofes competint-hi!!! Evidentment, ja no parlo de putes de luxe, no tinc base i tinc massa escrúpols

Una vegada, algú amb una personalitat que realment em va impressionar, va dir allò tan típic de "no deixar-se abrumar per la rutina diaria". Suposo que és fàcil dir aquesta mena de coses quan et dediques a la teva autèntica vocació i hobby preferit. Quan no t'has d'aixecar cada matí a la mateixa hora, per anar al mateix lloc, per fer la mateixa feina que mai serà valorada. Quan t'envoltes només del tipus de gent que vols. Que quan hi parles de feina, en realitat, parles del que més t'agrada al món. Gent amb temps lliure per cultivar la seva ment. Umh.... quina enveja la seva vida... No m'estranya que sempre mostrés un somriure a la cara. Hi ha gent afortunada pel món eh!!

Com mantenir la moral alta i els pensaments positius en aquest món tantes vegades desencantador??? Ah!! Aquí està la gran recerca de l'humanitat!!!

Continuaré buscant... però si sabeu d'algú que tingui una feina MOLT BEN remunerada, si pot ser que hi hagi de dedicar poques hores al dia, i si pot ser ja (seria la reòstia!) que pogués fer-la desde casa.... PLEASE!!! E-MAIL ME!!!!

-------------------------------------------------------------

Update: Ja m'han fet una proposta per una feina que reclama poques hores i realment excitant.................Control de qualitat de vibradors!!! hauhauhauhauhuahauhauhauhauhauhaahuahuahuahu Bé podria fer-la també desde casa, oi?? Si paguen bé sembla ser la feina perfecta!! ai ai ai que pensareu que sóc una depravada, i jo sóc tot innocència!!!

Una daga, una campana... un follón!! un follón!!

Wed, 11 May 2005 09:03:56 -0700

Érase una vez, mi amiga Mary y yo que nos fuimos de vacaciones una semana a Cazorla con nuestro amigo

Solteritas de oro? Solteritas del metaaaal!!!!

Thu, 05 May 2005 11:52:27 -0700

Habitualment, sobretot en els ambients metalerus, hi ha una quantitat desproporcionada d'homes per cada noia... A sobre les que hi han, o bé ja tenen parella o són més aviat un cayo malayo (a part de les típiques fulanes que prefereixen estar solteres per "fer feliços a tots els homes del món possibles" XD).

Això és un fet, del que he sentit als meus amics queixar-se durant més temps del que puc recordar. Però darrerament estic observant un fet totalment insòlit que mai havia vist abans... Hi ha una plaga de dones solteres del metall!!!!

Si no us ho creieu aquí us deixo una mostra pq jutgeu per vosaltres mateixos. Així que ja sabeu; són guapes, simpàtiques... i estan solteríssimes!! Aprofiteu aquest espai per la primera tirada de trastos oficial XDDD.

En primer lloc... Laura (esa rubiaca!!)

Laura "Lady Darkness", té 26 anys i ha estudiat administraitu i turisme, ara treballa en una empresa d'accessoris de moto on està molt ben considerada... oi que és bon partit?

I ara... Una altra Laura!!

Laura, "Neniel", ha estudiat turisme i ara treballa al Departament d'exportació a una empresa logística, i té cotxe propi, deu ni do la mossa! Descalça no va!

Defugir el dolor.

Mon, 21 Mar 2005 13:50:07 -0800

Defugir el dolor. Tots tenim por de patir. Tots tenim por de la tristesa. Tots intentem sentirnos bé i ser feliços. Però hi ha moments a la vida per tot. Com conèixet com a persona realment si no explores tots i cadascun dels teus sentiments? El dolor, la ràbia, la culpa, lâ€™amor, lâ€™odi, lâ€™alegria...

Tot això forma part de nosaltres. Tot això ens fa ser la persona que som. De vegades, és important morir-te en vida. Sentir el dolor i la tristor que tâ€™atormenten, et maten. És morir-se en vida. Però no és una mort permanent, sinó que serveix per tornar a renèixer com lâ€™au fènix. Amb més força, més maduressa, més sabiduria.

Si ens neguem a sentir aquest dolor, no ens conèixem prou bé. No arreglem els nostres desordres interns. El que fem és mirar cap a una altra banda, buscar distraccions que ens facin oblidar la pena. Llavors la nostra vida esdevé un cercle viciós, format per cicles que sempre ens porten allà mateix. Al mateix punt de partida. I cada vegada és més dur. Cada vegada fa més mal, cometem més errors i perdem coses més importants. Ens adonem de que només ens hem posat una tirita que amaga la ferida, però no la cura.

Metal Zone Barcelona II

Sun, 13 Mar 2005 01:24:23 -0800

És la força dels inferns sota un cel de flames i música de fons, és la orquesta del metall!!!!!!!!

Fixeu-vos en el número de lectures, yeaaaaaaaah!!!!!!!!

Així doncs... moment kodak el número de lectures d'aquest post, no?? No em podia haver vingut millor!!

SALUT I METALL!!!!!!!!

Los dobles.

Fri, 11 Mar 2005 09:56:18 -0800

Un dia tuve un sueño...

Iba en un tren. Aunque no sabía hacia donde. Una vez arrancó, y mientras buscava asiento, me encontré con una amiga de hace mucho tiempo. Una persona que sufría de vez en cuando crisis de identidad y que parecía no encontrar nunca su camino por mucho que se empeñase en buscarlo.

Al verla, surgió la típica pregunta, "que tal todo?". En ese momento vi la tristeza en sus ojos. Veía su lucha por contener las lágrimas. Sabía porqué sufría, porque havía sufrido una gran derrota emocional. Lo sabía porque su dolor era mi dolor.

No quise preguntarle más. Y me quedé sin saber qué decir... Pero justo en ese momento, el tren empezó a tambalearse. Botava y se agitava sin control. Algo iba mal. Algo iba pero que muy mal.

Metal Zone Barcelona

Sun, 06 Feb 2005 10:07:16 -0800

Bé, aquí teniu una petita mostra del que us podeu trobar al Metal Zone un dissabte per la nit. Aquestes fotos la majoria van ser presses el passat dia 5 de febrer, carnestoltes. Un parell són del dissabte anterior dia 29 de gener.

Aquí trobem la Nemesis i en Sir Bellum desfassant... i l'Uri fent el capullu

En podeu trobar més a la galeria

Disfruteu-les!

Formalidad Forzada II

Fri, 24 Dec 2004 03:12:00 -0800

Estas fechas, además de ser conocidas por las comidas en exceso, la ñoñeria que inunda las calles y los anuncios de la tele y la ingente cantidad de dinero que se supone que debes gastarte, también son conocidas por ese fénomeno social llamado "cenas de empresa".

Que pereza ir a estos eventos de "formalidad forzada", donde al cabo de un par de copas de cava todos son súper amables y amigables. Los jefes que se han pasado el año tocandote lo que no suena te vienen a dar dos besos (iuj!) y a abrazarte y desearte un buen año.... "buen año? Me dejarás trabajar tranquila y me subirás el sueldo?¿" XD El director general da su "discursito", unos/as cuantos/as se acercan a decirte "qué guapa que estás... a tu estilo!" ( :/ .... me lo tengo que creer?) y otros tantos se ponen hiperpesados con sacarte a bailar cuando ponen los "súperéxitossúperguays" del año.