Cuando iba al instituto tenía una profesora que me tenía realmente impresionada. Habia hecho la carrera de medicina y la de matemáticas. Realmente que esto de la docencia debía ser una fortísima vocación, sinó con estas dos carreras a saber que la movía a preferir ser profesora de instituto de F.P... En fin... enigmas de la vida!!!!

Pues recuerdo una de las clases que nos explicó como era proporcionalmente la estructura de un àtomo. Nos dijo que nos imaginásemos una naranja en medio de Plaça Catalunya. Así pues tendríamos el nucleo del átomo. Después nos hizo imaginar la cabeza de una aguja dando vueltas a toda velocidad por todo el perímetro de la Plaça...

Pues va a ser que sí!!! Precisamente es lo que estais pensando. La materia está vacía!!! Lo que vemos y tocamos son campos de fuerza. Podríamos decir que la materia "casi" no existe, solo la energía.

Verdad que és curioso??

Quan anava a l'institut tenia una professora que em tenia realment impressionada. Havia fet la carrera de medicina i la de matemàtiques. Ben bé que això de la docència havia de ser una fortíssima vocació, perque amb aquestes dues carreres ves a saber que la movia a preferir ser mestra d'institut d'F.P.... En fi... enigmes de la vida!!!!

Doncs recordo una de les classes on ens va explicar com era proporcionalment l'estructura d'un àtom. Ens va dir que ens imaginèssim una taronja enmig de Plaça Catalunya. Així doncs tindriem el nucli de l'àtom. Després ens va fer imaginar el cap d'una agulla donant voltes a tota velocitat per tot el perímetre de la Plaça...

Sí nois i noies!!! Precissament és el que esteu pensant. La matèria està buida!!! El que veiem i toquem són camps de força. Podriem dir que la matèria "casi" no existeix, només l'energia.

Oi que és curiós??

Fà un temps quan vivia a Xile, veia un programa del Discovery Channel que es diu "Conexiones", en aquest programa relacionaven fets que per la distància en el temps o per la propia naturalesa dels mateixos no semblaven tenir res a veure els uns amb els altres, però que remuntant en la història arribàven a la connexió final i que justificava el títol del programa.

Un dels programes que més em va xocar va ser el que relacionava el tamany del cul dels ases amb l'amplada dels propulsors dels cohets espacials:

1. Els romans van construir llarguíssimes carreteres de pedra anomenades vies, i a l'hora de decidir-ne l'amplada dels carrils, es van guiar per l'amplada habitual del seu mitjà de transport més usat, l'ase, i més concretament en la seva part més ample, el darrere.
2. Segles més tard amb l'aparició de la locomotora, es va aprofitar el traçat de les vies romanes a europa per fer comunicar les ciutats mitjançant el tren, la separació entre els dos rails va ser la mateixa que els romans van decidir emprar en les seves vies. (A Espanya el "lumbreres" d'en Franco va decidir que era un desaventatje militar i en va canviar l'mplada per impedir invasions terrestres en tren, però això ja son figues d'un altre paner)
3. Més recentment, quan es van començar a construir els primers vehicles espacials a Cabo Cañaveral, i per problemes logístics, van decidir fabricar els propulsors externs dels cohets en un altre lloc dels USA, l'unica manera de transportat-los fins a la base era en tren, i van haver de fer-los de la màxima amplada possible a fi de poder contenir el màxim de combustible, i aquesta amplada no podia excedir la dels rails dels trens i una mica més.

Per tant tenim que l'amplada dels propulsors que es desprenen dels cohets que es llançen a l'espai exterior guarda relació directa amb l'amplada del cul d'un ase.

Curiós, oi?

Que maco es saber coses tan inútils i interessants alhora!!!

Eduard Punset presentador del genial programa "Redes" (que veo menos de lo que querría por culpa de mi enfermiza afición a "Crónicas Marcianas" y mi trabajo a altas horas de la noche) hoy contaba en el programa de la TV3 de Andreu Buenafuente "Una altra cosa" que las células madre que existen en el cuerpo humano son inmortales, empezamos a existir con ellas, y morimos con ellas, sólo pueden ser destruidas por medio de la violencia, no envejecen nunca, no enferman, no mutan, y se reproducen, eso si, poco, al principio de la creación de los órganos y poco más, pasado el momento de la definición estructural del cuerpo humano dejan de hacerlo, pero siguen ahí mirando como sus hijas mortales nacen, se reproducen, y mueren.

Supongo que esta transcripción tan poco científica del hecho en cuestión, deja a más de uno fascinado. Pero a mi se me plantea una duda: Si no siguen siendo productivas, ¿que hacen ahí? ¿que aportan despues?.

Tengo que buscar más información sobre el tema, tengo que descubrir las respuestas existenciales que me plantea todo esto.