Després de molts anys de silenci, des que l'últim llop va desaparèixer als Països Catalans del seu últim reducte, paradoxalment, als Ports de Tortosa i Beseit, al llindar entre Catalunya, València i la franja de ponent, la reaparició del llop amb l'entrada de segle va ésser considerada com un fet anecdòtic i puntual que gairebé ningú va gosar considerar en la seva justa mesura. Tot i així, en quatre anys i escaig la seva expansió per l'Estat Espanyol ha estat espectacular, aconseguint creuar el Tajo i el Duero, posant en joc a l'Administració ja que, d'una banda el control demogràfic d'aquesta població de carnívor per sota del primer dels rius no està autoritzat a nivell europeu (degut principalment a la voluntat de conservar els últims reductes andalusos: un 10 % del total de la població de llop ibèric o "canis lupus signatus"), i de l'altre l'enuig dels ramaders de cria extensiva o tradicional no deixa de créixer.

Vuelco el contenido de un correo que hoy ha llegado a mi buzón, enviado por un amigo cazador de pro y naturalista (hecho no incompatible si se lleva con responsabilidad ecológica):

El oso de los Pirineos

FUNDACION PIRINEO
Muerte de Cannelle

La última osa autóctona, Cannelle, ha sido eliminada por unos "cazadores " en el municipio de Urdos y su osezno ha desaparecido. En "defensa propia" según los, por ahora anónimos, "cazadores". Para abordar "el suceso", se deben analizar las claves de lo que en los últimos años está ocurriendo en el Pirineo en torno al futuro del Oso.