Després de l'allau de missatges, correus i interpelacions en viu, que he rebut després del meu article "Busco Jamba", preguntant què volia dir "sexualment alliberada", passo a fer-ne descripció, a grosso modo del que per a mi és sexualment alliberada, seré una mica cru, directe, desvergonyit i potser brut, si creus això darrer de mi, es que no estàs sexualment alliberada:

• Llums: De vegades te gràcia a les fosques, no poder veure res, però si és un requisit: TU NO ESTÀS ALLIBERADA SEXUALMENT
• Ulls: Si me la menjes o te'l menjo i no ets capaç de mirar-me als ulls, d'alguna cosa t'avergonyeixes: TU NO ESTÀS ALLIBERADA SEXUALMENT
• Comunicació: Si no t'agrada fer-me alguna cosa de les que et demano i no m'ho dius, si t'agrada que et facin alguna cosa en concret i no m'ho demanes: TU NO ESTÀS ALLIBERADA SEXUALMENT
• Teatre i mentides: Si fingeixes un orgasme, si em dius que la meva és la més grossa que has vist mai (sense que sigui veritat clar), si necessites mentir-me per fer-me sentir millor sense pensar en el teu propi plaer: TU NO ESTÀS ALLIBERADA SEXUALMENT
• Cos: Si no permets que et vegi totalment nua: TU NO ESTÀS ALLIBERADA SEXUALMENT
• Iniciativa (mini-d's input): El fet que sembli que sempre vaig calent no vol dir que no em vingui de gust que tu em busquis sense que t'ho demani, desperta'm quan dormi, fica'm ma a l'ascensor, presentat nua a la dutxa, fes que m'adoni en mig del carrer que sota la faldilla no duus calces. Si no prens sovint la iniciativa: TU NO ESTÀS ALLIBERADA SEXUALMENT

Potser hi ha més coses, però aquestes son les que sempre tinc presents, el post és de goma i si se m'acudeix alguna cosa més l'afegiré.

Noemí, Noemí...

Ella era una meravella, una noia de cabell arrissat rebel, natural, rabiós, entre castany i ros, aquella mena de color de cabell tan agradable de veure i tan difícil de classificar. Encara recordo quan la llum es filtrava entre les finestres i el seu color es daurava en els blens perifèrics a cada un dels seus rinxols.

Els seus ulls marrons i intensos demostraven una pocavergonya intimidant, mai apartava la vista, podia passar-se llargs minuts miran-te, atansar-se a tu, acariciar-te la cara i girar cua per allunyar-se fent saltironets... mentrestant no quedava altra opció que treure la mopa i eixugar les babes vessades.

Somreia com si mai res dolent l'haguera tocat, com si fora capaç de curar tots els mals del mon simplement usant aquells 42 músculs meravellosos disposats estratègicament per a la felicitat aliena.

Per això em va sobtar tant quan aquell àngel em va dir un dia que treballàvem plegats a la mateixa taula:

- Anem al servei?

No podia jo obrir més els ulls... ¿què voldrà aquesta noia? jo era molt jove, i mai havia passat per una situació com aquella, i entre l'aturdiment vaig deixar que m'agafés la ma i em portés cap al petit bany que allà hi havia.

Ningú ens va veure entrar, cosa que no entenc, doncs la sala era plena, suposo que era cosa dels seus poders angelicals.

Un cop a dins em va dir:

- Despulla't tu primer.