Treballo fa 8 dies a una Escola Oficial d'Idiomes, la meva tasca és administrativa i cara al públic, tots ells alumnes i professors de L'Escola, i no poques coses m'han sobtat de la gent que he vist i conegut, però ahir vaig em va fer emprenyar enormement, sense exterioritzar-ho això si, un detall d'un noi, i de tota la gent que en general feia cua en aquell moment.

Va atançar-se a mi un noi, i em va demanar una cadira, "hi ha una noia embarassada fent cua i li cal seure".

Li vaig negar la cadira, vaig sortir al passadis on s'esperaven tots plegats, vaig buscar la panxa més grossa de totes, vaig veure que tenia 70 anys i vaig buscar la segona panxa més grossa, la vaig agafar pel braç i la vaig dur a la taula on treballo, on la vaig matricular per fer 3er d'anglés i ràpidament la vaig acomiadar.

La poca vergonya de la gent em sorpren... "doneu-li una cadira a la prenyada, pq mentres s'espera a que jo sigui ates no se li inflin els turmells...".

Quina barra, quina poca delicadesa, deixeu-la passar collons!