Treballo per una consultora internet, soc autònom amb un (més o menys) horari, i en el meu cas podría dir que tinc dos clients, el client del meu client (empresa que contracta el servei del meu client) i el meu client (empresa a la que li dono el meu treball).

Sempre em plantejo uns dubtes força grans al moment d'encarar un nou projecte:

1. He de fer un bon servei al meu client o he de fer-li cas?
2. He de fer-li un bon servei al client del meu client, o de fer cas al meu client?
3. He de fer-li un bon servei al client del meu client, o de fer cas al client del meu client?

Crec que si puc aplicar els meus coneixements i experiència alhora de decidir com encarar un projecte o quins elements els conformar� n, o quines funcionalitats tindr� i de quina manera, estic fent un bon servei al meu client, i al client del meu client, però això no sol passar gairebé mai, per que el meu client o el client del meu client (un de dos o els dos) es pensen que això de manar fer o manar fer-se una web es com anar a comprar "prett-a-porter" i no saben que en realitat jo soc un sastre. No els hi venc una cosa d'aquell o d'aquell altre color, els hi venc una feina personalitzada, ajustada a les seves necessitats, observant les seves opinions, però que a l'hora de la veritat jo se la millor manera en que se li veur� l'esquena, perque soc sastre no només per saber cosir, sinó també perque sé com queda una prenda un cop posada (si no possiblement treballaría en una cadena de costura de Inditex). Buff, un paral·lelisme potser una mica llarg però que exemplifica bastant be, trobo, el dubte en el que em trobo massa sovint.

Treballo per cobrar i marxo a casa content? o treballo content per que puc fer be la meva feina i cobro, i marxo a casa més content encara?

Es un dubte sense sol·lució encara perque el meu client i el client del meu client encara es pensen que van a buscar webs al Zara...