M'indigna veure que la gent s'emtretingui a parlar de boicots que son en realitat cortines de fum. Quan més s'en parli més ens en faran. I encara m'indigna més veure que després de tantes converses no trobeu un punt de convergència que per posar alguna cosa en comú. Com es nota que no pagueu hipoteca o que sou fills d'empresaris.
A mi el boicot me la porta fluixa mentre la gent que treballa assumeix tranquilament que existeixi la paraula stress. STRESS, una paraula que s'ha sumat a les nostres vides fa pocs menys de 7 anys i que sembla que qui no ho pateixi es un treballador de segona.
Senyors i senyores de l'Stress s'en diu també explotació laboral. Que li quedi clar a tothom. No estireu el braç més que la maniga. Quin futur volem?