Defugir el dolor.

Imatge de RakelFromHell

Defugir el dolor. Tots tenim por de patir. Tots tenim por de la tristesa. Tots intentem sentirnos bé i ser feliços. Però hi ha moments a la vida per tot. Com conèixet com a persona realment si no explores tots i cadascun dels teus sentiments? El dolor, la ràbia, la culpa, l’amor, l’odi, l’alegria...

Tot això forma part de nosaltres. Tot això ens fa ser la persona que som. De vegades, és important morir-te en vida. Sentir el dolor i la tristor que t’atormenten, et maten. És morir-se en vida. Però no és una mort permanent, sinó que serveix per tornar a renèixer com l’au fènix. Amb més força, més maduressa, més sabiduria.

Si ens neguem a sentir aquest dolor, no ens conèixem prou bé. No arreglem els nostres desordres interns. El que fem és mirar cap a una altra banda, buscar distraccions que ens facin oblidar la pena. Llavors la nostra vida esdevé un cercle viciós, format per cicles que sempre ens porten allà mateix. Al mateix punt de partida. I cada vegada és més dur. Cada vegada fa més mal, cometem més errors i perdem coses més importants. Ens adonem de que només ens hem posat una tirita que amaga la ferida, però no la cura.

No es tracta de maltractar-se a un mateix. No és correr cap a allò que ens fa mal. Parlo d’una altra cosa. Parlo de indagar dins d’un mateix. De quedar-te a soles amb tú mateix el temps suficient per entendre aquests sentiments. Transcriure si cal tot el que et fa mal, tot el que et pasa per cap.

El que s’ha de defugir és la mentida. La distracció del camí que s’ha de seguir.

La nostra vida és com un seguit d’habitacions. De vegades, en una d’aquestes habitacions comencem a amuntegar coses. Aparells que no fem servir, roba, revistes, llibres i diversos objectes que ja no ens serveixen per res o bé no utilitcem habitualment i acabem oblidant que estan allà. Sabem que hem d’endreçar aquesta habitació. Però ens fa mandra, i ens busquem mil excuses per postergar aquest desagradable moment. “Ui no que ara he quedat amb aquell... Ara em ve de gust mirar aquest programa a la tele... Ja ho faré demà...â€

RakelFromHell – Dil, 21/03/2005 – 22:50

Opcions de visualització dels comentaris

Escull com vols veure els comentaris i clica 'Desar Opcions' per activar els canvis.

Mira la pel·lícula "Equilib

Imatge de sipul666

Mira la pel·lícula "Equilibrium" (només està en VO subtitulada), allà mostren molt bé el que dius dels sentiments.

---------------------------------------------------
"Nuestra vida está llena de luces y sombras,
las tinieblas resaltan el esplendor del amanecer."
---------------------------------------------------

sipul666 – Dim, 22/03/2005 – 10:33

Interessant pelicula, en ef

Imatge de Uri

Interessant pelicula, en efecte només esta en versió original, no es dificil de trobar. Pel que tinc entes no trigaran a estrenar-la

Uri – Dim, 29/03/2005 – 11:28

Que dius!! De debó? L'estren

Imatge de sipul666

Que dius!! De debó? L'estrenaran als cines d'aqui? Pos segur que vaig a veure-la Picar l'ullet

(Vaig a investigar el tema... jeje)

Gràcies per la info!

---------------------------------------------------
"Nuestra vida está llena de luces y sombras,
las tinieblas resaltan el esplendor del amanecer."
---------------------------------------------------

sipul666 – Dim, 30/03/2005 – 15:25

És important reconèixer qua

Imatge de ForetellerOfDoom

És important reconèixer quan un està ferit i sumergir-se en aquest sentiment. Sinó porta un patiment inhumà
-----------------------------
Never trust a thin butcher

ForetellerOfDoom – Dim, 22/03/2005 – 11:20

Sartre va dir que la vida hum

Imatge de jordi

Sartre va dir que la vida humana comença després de la desesperació. Però un heroi sense por és un heroi mort. La por és bona, a no ser que t'impedeixi caminar. A vegades les coses tal com són resulten insuportables i a vegades la felicitat és insoportable. Afortunadament, res és per sempre.
En el silenci la paraula, en la foscor la llum.

jordi (not verified) – Dim, 12/07/2005 – 13:24

No hi ha dolor que valgi la p

Imatge de Tomedo

No hi ha dolor que valgi la pena defugir, sempre t'acaba atrapant, vols una lenta agonia o un dolor inmediat i terrible?
En qualsevol cas tots els dolors son suportables, i jo els he viscut tots, i n'agraeixo cada instant, doncs m'han fet creixer com a persona.

I don't know half of you half as well as I should like, and I like less than half of you half as well as you deserve.

Tomedo – Dim, 12/07/2005 – 13:45

Comenta, afegeix informació o fes una correció sobre això.

*
*
The content of this field is kept private and will not be shown publicly.

*

  • Lines and paragraphs break automatically.
  • Els tags HTML no son permesos
  • Link to content on this site using [title|text].
  • Textual smileys will be replaced with graphical ones.