Després de molts anys de silenci, des que l'últim llop va desaparèixer als Països Catalans del seu últim reducte, paradoxalment, als Ports de Tortosa i Beseit, al llindar entre Catalunya, València i la franja de ponent, la reaparició del llop amb l'entrada de segle va ésser considerada com un fet anecdòtic i puntual que gairebé ningú va gosar considerar en la seva justa mesura. Tot i així, en quatre anys i escaig la seva expansió per l'Estat Espanyol ha estat espectacular, aconseguint creuar el Tajo i el Duero, posant en joc a l'Administració ja que, d'una banda el control demogràfic d'aquesta població de carnívor per sota del primer dels rius no està autoritzat a nivell europeu (degut principalment a la voluntat de conservar els últims reductes andalusos: un 10 % del total de la població de llop ibèric o "canis lupus signatus"), i de l'altre l'enuig dels ramaders de cria extensiva o tradicional no deixa de créixer.

Les nostres terres, que en principi semblaven estar molt lluny d'aquests problemes degut a la barrera natural de l'Ebre i a la artificial i carnissera (sinó que li ho diguin al Linx ibèric "Linx pardina") "Red estatal de carreteras" (que no va seguir l'exemple canadenc col·locant passos de fauna a les principals vies ràpides) sembla que veuen recuperada de mica en mica la seva cadena tròfica amb llops de la subespècie procedent d'Itàlia (si, si). La seva ruta pels alps marítims francesos no deu haver estat exempta de perills, però també de llocs que podrien haver estat la seva llar durant anys. Finalment van decidir fixar la seva zona d'influència a la Reserva Nacional de Caça del Cadí-Moixeró, la zona més verge del Parc Natural.
I ara que ens trobem amb aquest nou visitant es presenten els dubtes de la seva conveniència i tracte. Es evident que la política seguida amb l'ós bru que ara habita el Pirineu, portat des de Romania (on té, recordem-ho, una població excedentària) és bona, indemnitzacions ràpides i amb poca burocràcia pel mig. Ara bé, si volem evitar els problemes que hi han a Castella-Lleó o Galícia hauríem de fer polítiques actives, com les que fan els nostres col·legues bascos i, per exemple, subvencionar la tinença de mastins, que no cal que siguin els mastins lleonesos (que ja van bé) sinó races autòctones com el "Mastí dels Pirineus", el "Montanyà dels Pirineus", o, a zones mes temperades dels Països, el "Ca de bestiar". Per altre banda, aconseguiríem tornar a la seva esplendor aquestes races tant infravalorades últimament, en recés per causa de races al·lòctones (i en la meva opinió no tant eficaces per aquests menesters) com el Collie, el Border Collie, el Pastor de Brie o el Belga. L'ideal crec que seria tenir Gos d'Atura com a pastor lleuger i Mastí dels Pirineus com pastor pesat i "guarda-espatlles". En casos de ramats de bous, vaques o cavalls també seria bo (i com a dissuasor d'atacs per llops) "el Alano", una raça ibèrica que s'està recuperant arreu de l'estat, partint d'uns pocs exemplars, principalment bascos.
Una altra opció, a mig termini i per quan els efectius siguin prou nombrosos, seria la cacera selectiva dels exemplars més vells o estèrils. Es una mesura conflictiva, sobretot pels grups pseudo-ecologistes, però esta funcionant a molts llocs d'Europa, i és més tècnica que les batudes que es fan al nord de la Península, on la cacera selectiva es fa impossible per la frondositat dels boscos.
La idea és que, en comptes de deixar que l'animal mori i no se'n tregui cap profit (excepte, si de cas, pels voltors), el guarda de la Reserva o l'Agent rural de la Generalitat (segons la zona) acompanyi a un caçador, que per sorteig i per una quantitat similar a la d'una cabra salvatge p. ex. (3000 a 6000 € segons el trofeu) pugui abatre un animal que ja haurà acabat el seu cicle vital. Amb aquests diners es faria el mateix que amb la resta dels que s'obtenen a les Reserves Nacionals de caça de Catalunya, pagar els guardes, cotxes de servei, serveis de veterinaris i biòlegs, llaurar prats per ús dels herbívors salvatges, ungulats i suids principalment (que haurien de constituir el principal sustent dels grups de llops), etc...

Ara bé, s'hauria també d'examinar la seva situació legal, i és que, per molt bona voluntat que hi hagi, qui mana finalment és la norma escrita. En aplicació de la normativa europea vigent, davant de (l'escandalosa) manca de Llei autonòmica de caça a Catalunya, el llop no és catalogat en la nostra comunitat com a espècie protegida i en aplicació de la Llei Estatal de Caça de 1970 (!!) se li considera, potencialment, una espècie caçable, encara que no cinegètica (per tant sense profit, perquè era considerat una "alimaña").
I dic "potencialment" perquè a diferència d'altres autonomies al nord del Duero , on el llop no esta estrictament protegit, com ara Cantàbria, Castella-Lleó, La Rioja i Galícia, aquí (al igual que al conjunt de províncies espanyoles d'Euskal Herria) només s'autoritzaria la seva captura en casos de danys degudament verificats, no essent considerada com a peça cinegètica, raó per la qual qualsevol exemplar abatut mitjançant la corresponent autorització (com sempre) ha de ser entregat a la Diputació Provincial (o Foral) o al Govern autonòmic, segons es fixi en la pertinent llei autonòmica (no oblidem que és aquesta una competència exclusiva de les CCAA segons la Constitució del 78), pel seu anàlisi i corresponent estudi. La qual cosa (anàlisi) també es podria fer en el cas de que fos un peça cinegètica, i que a més deixaria grans beneficis a les arques autonòmiques i de retruc a tots els negocis de la zona (hotels, hostals, bar, restaurants, guies locals, hípiques, tendes d'esports, souvenirs, armeries, benzineres, taxidermistes,...), llocs on a més la temporada de caça coincideix amb els més fluixos de l'any (Octubre-desembre, maig-juny), si exceptuem, a la tardor, la visita esporàdica dels boletaires (que, d'altra banda, tampoc solen quedar-se més d'unes hores a la zona, i uns pocs euros als bars).
A més la llei també contempla la possibilitat de que durant la temporada cinegètica i només en vedats de caça (no reserves) en els que s'han produït danys, es poden abatre llops durant les batudes de caça major mitjançant autoritzacions mensuals, prorrogables, i també (malauradament) sense ésser considerats, els llops capturats, com a peces cinegètiques.
Una cosa semblant, el sistema de batudes, al que es fa amb el llop a algunes comunitats de la Serralada Cantàbrica (utilitzant "sabueso español" i "grifón astur-cantabro" principalment) i que actualment es fa a zones catalanes amb el cabirol (Capreolus capreolus) (re-introduït per la Generalitat i societats de caçadors locals) i utilitzant aquí, gossos de la Catalunya Nord i la zona de l'Arieges, principalment. Es aquest petit cèrvid un clar exemple de "boom demogràfic" i gestió més que excel·lent, aplicable al cas del llop. En principi aquest herbívor va ésser re-introduït, des de França, pel control dels boscos (neteja de bosc baix i bardisses), però donada la seva alta taxa de natalitat (de 2-3 i esporàdicament 4 cries/any), i els problemes que ja existeixen amb els senglars (amb agricultors i més recentment amb accidents de trànsit) s'ha volgut gestionar de la forma comentada més amunt, a les Reserves Nacionals de Caça amb el sistema d'aguait (o "rececho" en castellà, ja que la paraula catalana també inclou la modalitat d'"espera") seguint una peça en concret durant dies, en el seu cas, o amb el sistema de batudes a zones on aquest tipus de cacera es impracticable (com zones dels Pallars-Aran, La Garrotxa, o el Montnegre-Corredor) on l'arribada d'aquest animal (i en conseqüència, el seu bonic trofeu i, sobretot, la seva exquisida carn) ha fet que pugin el nombre de caçadors a les societats, i per tant la economia d'aquestes per la re-introducció d'altres espècies com ara la perdiu (roja o xerra, encara no la nival, per desgràcia), creació de zones de protecció i aliment (recuperant antics camps de conreus a la muntanya), i finalment re-introducció per la Generalitat de depredadors (óssos, esparvers, falcons, àligues) i carronyaires (trencalòs).
Esperem que sigui un tema en el que el debat, raonat, responsable i conscient, es porti a terme.

Més informació