Vinc del cine Icaria de veure "La pasión de Cristo" en versió llatino-aramea subtitulada en castellà .

Hi he anat més per curiositat que per cap altra cosa, tantes crítiques, polèmica, elogis. Havía de veure-la per situar-me.

A veure, la película té un únic propòsit, fer-te estremir, plorar i patir, fins a provocar-te una taquicàrdia que triga a desapareixer i que requereix una bona caminada i un parell de cigarrets per començar a pensar en un altra cosa que no sigui el que acaves de veure. I ho aconsegueix, ¿però a quin preu?

1. Es exagerada en tots els sentits visuals de la paraula: No dic que no succeis així (no desmenteixo l'existència de Jesucrist, encara que no cregui en el seu Deu ni en els seus miracles), però el bany de sang es abigarrat, groller a estones, realista, però ataca massa a les vísceres.
2. Els recursos emprats per generar emocions arriben a ser repetitius: Sang esquitxant cares, caigudes a càmara lenta, llàgrimes en close-up, llagues exposades... Acaba cansant una mica.
3. Gibson es repeteix: Com a director, Mel Gibson no es un home de recursos, les preses recorden massa a les de Braveheart, escull la càmara lenta sempre en situacions d'intensitat semblant en les dues películes, els flashbacks son massa semblants també.
4. Les actuacions son titubejants: Pot ser el fet d'emprar l'arameu i el llatí fa que els actors no estiguin còmodes interpretant en una llengua que potser ni entenen a part del diàleg aprés. (Monica Belucci se salva tot i que no ha pogut mostrar el seu cos escultural, perque quan parla no pots més que imaginar-te-la avans de ser redimida per Crist)

Entre les coses que m'han agradat està el realisme, (menys les torxes perfectament cil·líndriques dels soldats), i el vestuari, molt sobri i ben triat, crec.

En fi, la película només consegueix emocionar, es un arma sensibilitzadora creada per uns fanàtics religiosos que esperen redimir-se revolcant-se en la sang del que, per mi, va ser el primer hippie, un bon home, amb bones idees, però amb creences metafísiques equivocades. Si algú es converteix al cristianisme després de veure això, aquesta gent haurà acomplert el seu objectiu.

En fi, vaig a sopar, que ha acabat molt tard i, per culpa de la peli, no he pogut agafar gana fins que no m'he posat al teclat a escriure la present nota.