Encara pantejo, per poc m'ofego, però, en general, soc viu gràcies a moments com els que els seus ulls donen a qui els contempla Senyoreta G.

Massa gran la temptació de consultar el seu expedient, mirar el seu número de telèfon i enamorar-me'n tant facilment com de la seva mirada ha estat fer-ho.

I es que, Senyoreta G, és una llàstima que els ulls prou lents només puguin copçar la seva bellesa per sobre del seu nas, doncs voldría compartir amb el món el seu somriure, que subjacent al con de felicitat infinita que els seus ulls irradien passa massa cops inadvertit.

Admetrà vosté que aquesta desferra humana la truqui i la convidi a un capuccino amb un peix dibuixat amb xocolata a l'escuma? Em perdonarà la gosadia? Podré evitar acostar el revers de la meva ma a la seva galta avellutada com un floc de subre morè?

No torni siusplau a fer gestions a l'Escola, o potser li diré alguna inconveniència o alguna conveniència, i no se què és el que més por em fa de mi.