Tomedo.net -

Ciutadans de segona (B)

Fri, 20 Apr 2007 08:44:16 -0700

Meravellós, fantàstic, divertit i espurnejant documental en el que, a l'alçada dels Grans Monty Phyton, TeleMadrid fa una paròdia de com de tristes poden arribar a ser les mentides que des del seu estat es vessen sobre Catalunya i la seva cultura.

La seriosa paròdia no dona lloc a l'equívoc en cap moment, es nota que ho diuen tot emprant un sarcasme demolidor, però manté el pols i no cau en l'error d'introduïr riures de llauna, ni escenes vulgarment còmiques.

Us convido a veure-la i riure tant com jo ho vaig fer, sense vergonya, sense por a ser escoltat, els de TeleMadrid han fet una feina increïble, i els catalans n'estarem agraïts sempre més pel favor que fa al país el descrèdit d'aquells que el volen enfonsar.

Pareu atenció en la cara i el posat del senyor que fa el pròleg, no parareu de riure en endavant .

Norvegia

Thu, 15 Feb 2007 11:39:06 -0800

A partir de mañana 16 de Febrero, se podrá disfrutar por un mes de la excelente obra de Irene Domínguez (Namtaru).

La exposición estará compuesta por 11 tomas que la artista realizó en su última visita, el pasado verano del 2.006, a Noruega, país de los Fiordos. El siguiente 17 de Marzo, la colección será trasladada a otro restaurante de la zona.

A continuación os damos detalle de fechas y lugares;

16 Febrero a 16 Marzo.

Bar-Restaurante CLAU DE FA, a dos minutos de la estación Sabadell Centre.

17 Marzo a 17 Abril.

Bar-Restaurante SURIPANTA, en C/ Sant Pere, 27.

The Lentil Soup Tale.

Thu, 08 Feb 2007 10:03:43 -0800

Well.... once upon a time, there was a girl who had serious problems to not mess up a lot of things... and here you have the clear proof..

The Lentil Soup Tale

I usually always worked and studied since I was 16y.o.... and in adition I had very good marks at school!! I also had a boyfriend and, who the hell knows, I was a student's representative. But it doesn't mean that I'm smart, noooooooope! It was more about "charisma" I think... and well...What really happened is that I burned away all my intelligence in some 3 years, so now I'm quite a poodle-minded *lol*

So once, I was around a couple of weeks not working, and I studied in the afternoon, so I had all the morning free for me. What does it mean? I was in charge of cooking everyday for everybody. And one morning my mother gave me a call and she awoke me and asked me to cook a lentil soup. I had half of my brain asleep, and I began to do what my mother told me (such a nice girl! =) )

When I had all the ingredients into the pot, I sat down on the couch, just for a while... because I was sooooooooooooo tired.... and then, I closed my eyes, just to rest my eyelids a bit... Suddenly the phone rang!!! I jump out of the couch completely disoriented!!! WTF...¿?¿?¿?¿? It was my mom on the phone again;

- Hi Rakel... are you cooking what I told you?¿

-Yeeeeeeeeeeees, suuuuuuuuuuuuure!! *blinkingeyes+bigsmile*

- Are you sure?

-Yeeeeeeeeeees of course!!!

-Are you paying attention to the food on the fire?¿?¿?¿?¿?¿

-Yes mum!!! Of course I'm doing it!!

-Oh well... Paqui -Pagui is my aunt, she lives downstairs my parents- called me and she told me that she can smell something burning...

-Oh really?¿?¿ Well, it must be a neighbour, 'cause I'm taking care of the meal all the time.

By then I was just thinking "oh shit!!! not again! not again!!!!"... because it was the second time it happened the same week, and my father was really mad at me because of this... well, he was really fed up with me because I'm so so so so (or was?) absent-minded...

Just after hanging up I run to the kitchen!!! And when I looked into the pot, there was around 10 cms of black, completely carbonized substance impossible to identify on the bottom of the pot. I was just terrified, I had to make disappear the corpus delicti!!!

What to do?¿?¿?¿ I couldn't throw it away because they would realize about it!!! Then I decided to make it disappear throwing it away through the toilett (I KNOW!!! WHAT A BRIGHT IDEA!!!)

So I scratched the coal on the bottom of the pot, and I throw it all into the toilet... I flushed and... yes, of course... COMPLETE DISASTER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!! The coal was not disappearing, and instead of this, it worked as a plug and the level of water there inside begun to rise,... and to rise, and to rise... and it was getting closer and closer to the border of the toilet. Oh god!! I had a burnt meal and in adition a clogged up toilet...and soon a flood!!!!! I was quite sure that it was the last day of my short live *sick*

But sometimes I am in some sort of "luck"!! ^_^ And the water just stopped exactly at the border of the bowl!! I felt SO happy!!! I only had to wait a bit until the water seeps through the burnt shit and it will dissapear slowly...

And there u had me, standing in the toilet, looking into a flooded bowl. What a nice picture of myself But something went wrong... The water was there. It was not seeping through, not a litle bit... I checked the time, umh.... That water should hurry up, as I need time to clean the mess and cook a new lentil soup... And the water was there, still... I'm sure if water have had face... that water would have smiled at me!!!!!!!!!!

What to do...!!!!!!!!!!! The time was pressing and I was stucked in that situation!!! Then.... the divine inspiration!! I looked at my hands, first one, then the other... The pot and the ladle were still in my hands... I saw the pot.. then I sow the ladle... and I saw the pot, and the ladle....

NOTICE that I was young, unexperienced, half asleep and in a terrible desesperating situation!!!!

So yes, you are thinking right I just put the ladle into the bowl and put the burnt nasty shit into the pot again!!!!!!!!!! :DDDDDDDDDDD I only missed a stupid song or something while doing it "lee lo leeeeeeeeeeee lee lo leeeeeeeeeee" *lol* And then, yes, finally the water was seeping through!!!!!!!! I was so happy!! :_D

Then I only had to trhow away a spoonful of black shit and flush, over and over again until it all was away Then I cleaned and disinfected everything and cooked some new lentil soup.

Nobody never knew about it Well... until I told my mother one year ago or so... it happened more than 10 years ago and I'm not living anymore at my parents place so... they can't kill me

So well, would you like to come by to my place to dinner?¿ I could cook a nice lentil soup for you

El meu aquari en temps real!

Mon, 11 Sep 2006 04:00:29 -0700

Aquí podeu veure el meu aquari en temps real... bé, a menys que tingui la webcam ocupada.

Espero que us agradi

Viva! Viva!

Tue, 11 Jul 2006 19:51:07 -0700

Torna, torna, Serrallonga

Tue, 21 Mar 2006 19:38:22 -0800

Be, després d'un temps de mandra, desídia, migracions accidentades i altres qüestions tornem a tenir la web amunt... o no tant amunt, potser només levitant, potser que doni errors, per això us demano que m'ho feu saber en AQUEST POST i em comenteu com més explícitament pogue el que falla, si usa fa mandra, doncs res.

No donaré detalls íntims de la migració, per a mi ja, els "step by step" son avorrits.

En fi, aquest post és també de prova, a veure què passa.

Matèria

Wed, 08 Feb 2006 12:33:04 -0800

Quan anava a l'institut tenia una professora que em tenia realment impressionada. Havia fet la carrera de medicina i la de matemàtiques. Ben bé que això de la docència havia de ser una fortíssima vocació, perque amb aquestes dues carreres ves a saber que la movia a preferir ser mestra d'institut d'F.P.... En fi... enigmes de la vida!!!!

Doncs recordo una de les classes on ens va explicar com era proporcionalment l'estructura d'un àtom. Ens va dir que ens imaginèssim una taronja enmig de Plaça Catalunya. Així doncs tindriem el nucli de l'àtom. Després ens va fer imaginar el cap d'una agulla donant voltes a tota velocitat per tot el perímetre de la Plaça...

Sí nois i noies!!! Precissament és el que esteu pensant. La matèria està buida!!! El que veiem i toquem són camps de força. Podriem dir que la matèria "casi" no existeix, només l'energia.

Oi que és curiós??

Concert REDIMONI + RATZIA (24 de Febrer a Barcelona)

Sun, 05 Feb 2006 23:54:58 -0800

Salutacions!
En resposta a RakelFromHell us faig saber que ReDimoni presentarà el seu àlbum debut "The Onset Of Chaos" en concert el proper 24 de Febrer!

Detalls del bolo:

Data: 24 de Febrer de 2006
Sala: "Casal de Sarrià" c/ Eduardo Conde 22 (Barcelona)
Hora: 22h
Preu: 2.5 Euros (tirat!)
Cartell: ReDimoni + Ratzia

Comenceu a omplir de provisions el vostre refugi nuclear perque el Caos ja és aquí i les Set Plagues estan a punt de desencadenar-se!!

MetalHeart!

Linux, todo lo que un hombre necesita

Tue, 31 Jan 2006 04:42:18 -0800

(13:36:48) faemino: ¿Toda una hora?
(13:36:51) faemino: joder que previos
(13:37:14) faemino: esos previos que sólo haces cuando hay efusión y novedad.
(13:37:23) faemino: cuando hay pasión y frescura
(13:37:41) faemino: cuando prefieres pasar un fin de semana entre las sábanas que delante del linux.
(13:37:53) mozz: a si ??
(13:37:55) mozz: eso pasa
(13:37:56) mozz: ??
(13:37:59) faemino: AJAJJAJAJAJAJAJA
(13:37:59) mozz:
(13:38:08) faemino: menos mal... que pese que todo lo dicho acabe
(13:38:11) faemino: siempre está linux
(13:38:49) faemino: fiel pero independiente rutinario pero novedoso

L'inici del Caos

Mon, 30 Jan 2006 04:33:10 -0800

Salutacions!
Aquest és un missatge per als metalers i metaleres fanàtics del Thrash Metal dels 80! "The Onset of Chaos", el debut discogràfic de REDIMONI ja és aquí!

Hi trobareu 8 cançons en 20 minuts d'autèntica bogeria infernal de la vella escola!

Si voleu saber què tal és aquesta perversió sònica descarregueu-vos Set Fire to their Lands i comenceu a fer headbanging!!

Si després d'això us decidiu a comprar el MCD sapigueu que el nostre distribuidor oficial és El Basar. El venen per 8 euros però també ens el podeu comprar a nosaltres mateixos

El camí del Thrash Metal 80eru és com el cantó Fosc de la Força! Un cop comences, t'agafa i ja mai hi ha retorn!! És per això que trobareu més material pervers i malèfic a Witches Brew records

Per acabar, comentar-vos que no esteu sols, a Violently Old School forum trobareu autèntics freaks com jo disposats a compartir la possessió sonora de la dècada més autèntica d'aquest mon de merda!!

Hacerse mayor

Thu, 26 Jan 2006 04:45:40 -0800

No es una edad, no es una serie de cambios físicos (incremento/decremento de pelos, aumento del volumen de la barriga, etc.) y sobre todo no es un cambio mental en el que alcanzas un estado de armonía para con tu entorno social, laboral, sentimental... Lo que de verdad te dice que te estás haciendo mayor es la cantidad y tamaño de tus excrementos.

L'Armada troglodita

Wed, 25 Jan 2006 03:32:34 -0800

El diari The New York Times en la seva edició d'ahir, 24 de gener del 2006, publicava un editorial en el que tractava el tema de les recents amenaces de movilització de l'excèrcit per part de dos alts rangs del mateix si la reforma de l'Estatut seguia avançant per la via que ho ha estat fent fins ara. Llegiu-lo i treieu-ne les vostres pròpies conclusions:

Un dels principis bàsics de la democràcia és que els militars no desafien la legitimitat dels governs sortits de les urnes i no amenacen amb una possible mobilització contra la capital per canviar decisions del Parlament. Justament això és el que ha passat, dues vegades, a Espanya des de començaments d'any, un país en què la seva història del segle XX obliga a prendre's seriosament aquestes amenaces, fins i tot quan resulta improbable que les paraules d'insubordinació derivin en accions de rebel.lia.
La resposta del Govern de centreesquerra del primer ministre José Luis Rodríguez Zapatero ha estat ferma, incloent-hi el cessament i arrest d'un dels protagonistes, un general de l'Exèrcit. Lamentablement, el Partit Popular, de centredreta, el principal grup de l'oposició, sembla més interessat a excusar els oficials que a defensar l'ordre democràtic, en el manteniment del qual juga un paper clau.
La ràpida i tranquil.la transició d'Espanya cap a una democràcia moderna després de la mort de Francisco Franco el 1975 va facilitar l'oblit dels horrors de la guerra civil i la brutal dictadura que la va succeir. Aquell malson va començar quan militars ultradretans es van rebel.lar el 1936 contra un Govern d'esquerres democràticament elegit al qual consideraven il.legítim i tolerant respecte dels separatismes regionals.
La societat espanyola, els polítics i, la majoria de l'estament militar, han recorregut un llarg camí des d'aleshores, moderant els seus punts de vista i aprofundint en el seu compromís amb l'estira i arronsa de tota democràcia. Però el Partit Popular ha tingut dificultats per superar la seva derrota electoral de fa gairebé dos anys, dies després dels atacs terroristes amb bombes als trens de rodalies de Madrid. No ha acceptat mai la legitimitat democràtica d'aquelles eleccions. Ja começa a ser hora que el PP miri cap endavant. La democràcia espanyola necessita i mereix recolzar-se en un vigorós bipartidisme.

Font El Periódico: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=275179

Font The New York Times: http://www.nytimes.com/2006/01/24/opinion/24tue4.html?_r=1

Font: Un mail de Metalex

Su tabaco, gracias

Tue, 10 Jan 2006 19:22:53 -0800

¿Te molesta se fumo? Ya la cortés frase pasará a la historia debido a la agresiva nueva ley anti-tabaco, ahora primero tendremos que buscar un lugar donde se permita fumar, por anuncio u omisión de la prohibición, en el segundo caso preguntar una vez dentro si está permitido fumar (permitido... a donde vamos a parar) y entonces sacar inmediatamente el pitillo para hacer uso exhaustivo de este nuevo reducto para los que estamos esclavizados a tan asqueroso vicio, agendaremos el local mentalmente, y la próxima vez que salgamos a tomar algo insinuaremos que "aquí se come mejor", "el servicio es muy bueno", "no hay tanta gente allí a estas horas" y un sin fin de tretas para poder fumar tranquilamente.

Unos cuantos ya nos estamos planteando el dejarlo, demasiada molestia, (al margen de lo peligroso y dañino que fumar tiene) y demasiada presión social. Y de la presión social quería hablar... Malditos sean todos los fumadores conversos a no-fumadores, pues son los más pesados, histéricos, bobos y rallantes de los anti-tabaco-league. No pueden evitar tocar las narices a los que por desgracia fumamos, nos persiguen, nos controlan, huelen el aire, se abanican la cara con la mano cuando presienten el humo... ojalá les dé el mono de nuevo, vuelvan a fumar, y nos dejen seguir intentando dejar de fumar tranquilamente...

En el trabajo se genera ahora otro problema, las salas que se acordaban en las empleas como "smoking room" u "office" ya no están permitidas, ¡pues que bobada!. Al margen de unos cuantos que van a fumar para no trabajar, los que fumamos normalmente necesitamos ese momento de pausa en el trabajo para distraer la vista, relajar los brazos y piernas, y hacer uso de nuestro derecho de pausa cada cierto tiempo. Pero ¡ah! los no-fumadores ahora se quejan de que los que fuman podrán estar más rato sin trabajar al tener que salir a la calle para hacerlo... ¡callaos y seguid jugando al solitario hipócritas!

Maldito sea el tabaco, si no fuera tan adictivo mi vida sería mucho más fácil, desde la nueva ley el "paki-call-center" de debajo de mi casa ya no vende tabaco, así que, si me quedo sin cigarrillos a la 1 de la madrugada, me jodo, y si es de dia tengo que caminar media calle más, y entrar en un bar a comprar (feo feo, siempre me siento como si estuviera siendo maleducado sólo comprándoles el tabaco y no tomándome nada) pero ¿hasta cuando habrá tabaco a la venta en los bares? cada vez nos lo complican más... ir a comprar el tabaco por cartones al estanco será la solución, pero tener 10 paquetes de cigarrilos juntitos y mirándote cerca de la mesa del ordenador no invita mucho a la moderación que digamos, a aquello de: "voy a pasar de fumar hasta dentro de una hora así me quedará algun piti antes de acostarme".

¿Y cuando deje de fumar qué? Stratholme no será lo mismo sin, además del Eye of Naxxramas' como peligro inminente, no existe el pedazo de ceniza sobre el teclado que mientras soplas aprovechan los enemigos para liquidar al warrior del equipo y provocar un wipe de aquellos que te da vergüenza explicar... Y es que no puedo ni imaginar lo que será de los preparativos para una incursión en Upper Blackrock Spire sin el ritual de:

Cajetilla sin tapa apoyada en el bafle para mejor suministro de los tubitos cancerígenos
Cenicero a la derecha
Lata de Voll-Damm a la izquierda
Orinal (20 Seconds Bio-Break^TM)
Teléfonos apagados

Se perderá la mística, ¿dónde se ha visto un ritual de sólo 3 pasos? necesito 5 al menos! y la preparación de la cajetilla y el cenicero son fundamentales...

En fin, malos tiempos para los fumadores, quizás buenos pronto para los pulmones, mientras tanto... ¿fumas?

Feia molt de temps

Mon, 05 Dec 2005 04:16:42 -0800

Per primer cop en molt i molt de temps estic molt i molt content.

Això és el que passa quan tens un cap de setmana gairebé rodó... doncs be, jo he passat una setmana rodona.

Now, you can all shut the fuck up!

Ubuntu Nèdia Breezy

Fri, 25 Nov 2005 08:06:20 -0800

La meva neboda te cinc anys, amb prou feines llegeix sense entortolligar-se la llengua en algun dels espais que li queden entre dents de llet i les que pretenen ser definitives, escriu Nèdia (el seu nom), papa, mama, papallona, tiet i el números sense problemes, i ha d'estirar la llengua sobre el llavi superior per a les altres paraules, i malgrat tot això a alguns de vosaltres ja fa estona que us dona voltes, i si la coneixessiu us deixaria en evidència i us provocaria vergonya.

I es que la meva neboda usa Ubuntu.

No la vaig obligar pas a usar-lo (cosa que caldria amb més d'algun/a que conec) ni li hi vaig fer veure per fer-la voler usar-lo. Va ser una cosa totalment espontània. Normalment les hores que soc amb ella a casa (que son més aviat poques) les passo tenint-la a la falda mentres jugo al World of Warcraft, ella embadalida amb el joc apenes no diu res llevat de preguntes molt evidents i difícils de resoldre com "quí son els pares dels meus personatjes", "com és que mai no els veig", i "perqué no pego cops més forts als dolents que em volen fer mal".

Però de tant en tant em fico a Ubuntu-Linux per fer quatre tonteries, navegar, seguir treballant la linia de comandes, i editar algún PHP del site que ara mateix llegiu. Un dia que estava a Ubuntu, ella se'm va acostar, va arrepenjar el caparró sobre el meu braç esquerra i despreocupadament va fixar la vista endavant fins que li va caure sobre la pantalla. Suposo que va patir el mateix efecte del que jo ja vaig ser víctima el primer cop que vaig veure un escriptori Gnome; els seus colors pastel, les formes arrodonides i voluminoses, les icones infantils i fins i tot barroques, fan que se t'obrin els ulls.

A ella li va passar això, i em va dir: "Tiet, m'agrada més aquest que l'altre" on amb "l'altre" es referia a Windows. I jo amb els ulls amarats en llàgrimes de sincera satisfacció i emoció programari-lliurera li vaig ceddir el meu seient, li vaig obrir el GIMP, el Writer del Openoffice i li vaig dir: "te maca, fes paraules i dibuixa". Ella, amb certa experiència amb el Photoshop per Windows, i la mateixa eina d'edició de textos d'Openoffice, no em va preguntar res, va agafar el ratolí, va localitzar la maneta esquerra sobre les tecles claus del teclat per dibuixar i va començar a intercalar els seus dibuixos surrealistes amb "papa", "mama", "papallona", "Ubuntu" etc.

Ha aprés a canviar de pinzells, a desar els dibuixos que fa (a qualsevol lloc i per no obrir-los mai més, i anomenant-los tots "papa", "mama", "papallona", "Ubuntu"), i es capaç de passar-s'hi hores, amb la seva carona concentrada, i una perseverança increible davant dels errors que pugui cometre.

Un dels comentaris que més m'ha sobtat d'ella un dia després d'estar-s'hi una bona estona va ser: "ara ja no surten coses en mig de l'ordinador, ni canvia tot de color". Si nena, tu te n'has adonat, jo ja ho sabia, què els passa als demés que fan com si no se n'adonessin?