M'agrada el silenci, no especialment el silenci ambiental, parlo més del silenci de les persones.
M'agrada mirar algú que calla, pero que calla perquè vol, no perquè no te res a dir.
Admiro qui calla perquè no li cal parlar.
No suporto aquella gent que parla per parlar, per aprofitar la saliva, per tenir calentetes les cordes vocals, no, no va així la cosa, no es pot parlar per parlar, s'ha de dir quelcom que valgui la pena ser escoltat.

No soc especialment silenciós jo, quan tinc un o més bons oïents puc parlar tant com el que més, però m'agrada més escoltar. Ara be, em canso de la xerrameca buida, de tè amb pastes, de perruqueria, de bar esportiu.

A cops em llevo i tinc la sort de no trobar-me ningú que em parli i m'obligui a contestar, llavors no començo jo cap conversa, amb ningú, no truco per telèfon, no parlo per mi mateix, res, silenci, del bo. Al cap d'hores d'estar callat tinc tantes coses interessants per dir que o be les escric o be truco a algun amic per parlar-ne, y llavors, en articular la primera paraula, un gall espectacular, colpidor, s'escapa de la meva gola i deforma el mot, m'encanta!

Muriiooó (Justino un asesino de la tercera edad)