Tomedo.net - Personal

The Lentil Soup Tale.

Thu, 08 Feb 2007 10:03:43 -0800

Well.... once upon a time, there was a girl who had serious problems to not mess up a lot of things... and here you have the clear proof..

The Lentil Soup Tale

I usually always worked and studied since I was 16y.o.... and in adition I had very good marks at school!! I also had a boyfriend and, who the hell knows, I was a student's representative. But it doesn't mean that I'm smart, noooooooope! It was more about "charisma" I think... and well...What really happened is that I burned away all my intelligence in some 3 years, so now I'm quite a poodle-minded *lol*

So once, I was around a couple of weeks not working, and I studied in the afternoon, so I had all the morning free for me. What does it mean? I was in charge of cooking everyday for everybody. And one morning my mother gave me a call and she awoke me and asked me to cook a lentil soup. I had half of my brain asleep, and I began to do what my mother told me (such a nice girl! =) )

When I had all the ingredients into the pot, I sat down on the couch, just for a while... because I was sooooooooooooo tired.... and then, I closed my eyes, just to rest my eyelids a bit... Suddenly the phone rang!!! I jump out of the couch completely disoriented!!! WTF...¿?¿?¿?¿? It was my mom on the phone again;

- Hi Rakel... are you cooking what I told you?¿

-Yeeeeeeeeeeees, suuuuuuuuuuuuure!! *blinkingeyes+bigsmile*

- Are you sure?

-Yeeeeeeeeeees of course!!!

-Are you paying attention to the food on the fire?¿?¿?¿?¿?¿

-Yes mum!!! Of course I'm doing it!!

-Oh well... Paqui -Pagui is my aunt, she lives downstairs my parents- called me and she told me that she can smell something burning...

-Oh really?¿?¿ Well, it must be a neighbour, 'cause I'm taking care of the meal all the time.

By then I was just thinking "oh shit!!! not again! not again!!!!"... because it was the second time it happened the same week, and my father was really mad at me because of this... well, he was really fed up with me because I'm so so so so (or was?) absent-minded...

Just after hanging up I run to the kitchen!!! And when I looked into the pot, there was around 10 cms of black, completely carbonized substance impossible to identify on the bottom of the pot. I was just terrified, I had to make disappear the corpus delicti!!!

What to do?¿?¿?¿ I couldn't throw it away because they would realize about it!!! Then I decided to make it disappear throwing it away through the toilett (I KNOW!!! WHAT A BRIGHT IDEA!!!)

So I scratched the coal on the bottom of the pot, and I throw it all into the toilet... I flushed and... yes, of course... COMPLETE DISASTER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!! The coal was not disappearing, and instead of this, it worked as a plug and the level of water there inside begun to rise,... and to rise, and to rise... and it was getting closer and closer to the border of the toilet. Oh god!! I had a burnt meal and in adition a clogged up toilet...and soon a flood!!!!! I was quite sure that it was the last day of my short live *sick*

But sometimes I am in some sort of "luck"!! ^_^ And the water just stopped exactly at the border of the bowl!! I felt SO happy!!! I only had to wait a bit until the water seeps through the burnt shit and it will dissapear slowly...

And there u had me, standing in the toilet, looking into a flooded bowl. What a nice picture of myself But something went wrong... The water was there. It was not seeping through, not a litle bit... I checked the time, umh.... That water should hurry up, as I need time to clean the mess and cook a new lentil soup... And the water was there, still... I'm sure if water have had face... that water would have smiled at me!!!!!!!!!!

What to do...!!!!!!!!!!! The time was pressing and I was stucked in that situation!!! Then.... the divine inspiration!! I looked at my hands, first one, then the other... The pot and the ladle were still in my hands... I saw the pot.. then I sow the ladle... and I saw the pot, and the ladle....

NOTICE that I was young, unexperienced, half asleep and in a terrible desesperating situation!!!!

So yes, you are thinking right I just put the ladle into the bowl and put the burnt nasty shit into the pot again!!!!!!!!!! :DDDDDDDDDDD I only missed a stupid song or something while doing it "lee lo leeeeeeeeeeee lee lo leeeeeeeeeee" *lol* And then, yes, finally the water was seeping through!!!!!!!! I was so happy!! :_D

Then I only had to trhow away a spoonful of black shit and flush, over and over again until it all was away Then I cleaned and disinfected everything and cooked some new lentil soup.

Nobody never knew about it Well... until I told my mother one year ago or so... it happened more than 10 years ago and I'm not living anymore at my parents place so... they can't kill me

So well, would you like to come by to my place to dinner?¿ I could cook a nice lentil soup for you

El meu aquari en temps real!

Mon, 11 Sep 2006 04:00:29 -0700

Aquí podeu veure el meu aquari en temps real... bé, a menys que tingui la webcam ocupada.

Espero que us agradi

Torna, torna, Serrallonga

Tue, 21 Mar 2006 19:38:22 -0800

Be, després d'un temps de mandra, desídia, migracions accidentades i altres qüestions tornem a tenir la web amunt... o no tant amunt, potser només levitant, potser que doni errors, per això us demano que m'ho feu saber en AQUEST POST i em comenteu com més explícitament pogue el que falla, si usa fa mandra, doncs res.

No donaré detalls íntims de la migració, per a mi ja, els "step by step" son avorrits.

En fi, aquest post és també de prova, a veure què passa.

Si publico una encuesta seria...

Wed, 07 Dec 2005 10:55:23 -0800

Feia molt de temps

Mon, 05 Dec 2005 04:16:42 -0800

Per primer cop en molt i molt de temps estic molt i molt content.

Això és el que passa quan tens un cap de setmana gairebé rodó... doncs be, jo he passat una setmana rodona.

Now, you can all shut the fuck up!

Zero a tres

Sat, 19 Nov 2005 17:11:14 -0800

No os podeis imaginar lo que para un natural-born-cule significa lo que hoy ha pasado en una lejana villa (Villa y Corte) de la gran meseta ibérica.

Hoy presenciaba el partido con un elemento casi neutral un amigo argentino, recien iniciado (bueno, són sólo 3 años, para ser un culé converso de pleno derecho hace falta un poco más que eso) al gusto por el buen futbol azulgrana.

Yo, que ya llevaba unos 5 o 20 dias nervioso y expectante por el magno encuentro que hoy ha tenido lugar, miraba con curiosidad su expresión ante a los potentes destellos de las estrellas barcelonistas, y si bien admitía el gozo del espectáculo y la magnitud que tiene ganar tres a cero en el estadio del más encarnizado rival, todavía es ajeno a la chispa, al detonante que hace que esa cosa que la gente cree que es el alma crezca hacia afuera del propio cuerpo, traspase los poros de la piel, y produzca ese cosquilleo inconfundible.

Hace casi 30 años, siendo aún un ser incompleto viajé a Arcadia visité a mi madre en sus sueños y le dije: "Diga-li al papa que soc del Barça".

Esta pequeña leyenda familiar viene a reflejar esa capacidad que el Barça tiene para instituir comportamientos y sentimientos en un ser humano, yo soy otro en los prolegómenos y durante un derby, y cuando observo a alguien como mi amigo recién iniciado en el culto a mi equipo, me doy cuenta de la locura (afortunadamente transitoria y localizada en tan magnos eventos como el de hoy) que me ataca.

Es curioso como algo tan poco importante como el fútbol puede llegar a hacerme por momentos tan feliz, y como es capaz de relativizar cualquier otra situación personal. Muchos dirán que es absurdo, que es una pérdida de tiempo, un recurso fácil para olvidar cosas más trascendentes, pero no sólo de (política, literatura, ciencia, sexo, amor) vive el culé, y, hoy en día, en el futbol tengo un poco de todo ello

Política y literatura: "El Barça i el franquisme" de Carles Santacana
Ciencia: diseño de balones, estudios del CAR sobre el rendimiento deportivo, etc
Sexo y amor: orgasmos como el de hoy y Ronaldinho

Para concluir:

"Madrí se queeeema, se quema madriiiiiií"

Don't depilate, innovate

Mon, 24 Oct 2005 04:22:16 -0700

Una insinuación, una caida de ojos, una mano en la bragueta, un lametón en la oreja...

Si las mujeres supieran la realidad del poder inductor que tienen, Gloria Gaynor vería cumplido su sueño y veríamos hombres llover por todas partes... cayendo desde altos edificios por supuesto.

Cuando una punta de ese poder aflora, una serie de reacciones químicas suceden en el primario cerebro masculino, una especie de alcoholización, efecto psicotrópico, pentotal sódico, todos ellos inhibidores de la voluntad, convirtiendo al más tenaz, poderoso, masculino, inteligente y sagaz de los hombres en un vulgar muñeco de trapo.

Y es que así somos de débiles o así de fuertes son ellas.

Pero cual vacuna, cada éxito femenino que para el hombre resulta doloroso, nos inmuniza para la siguiente petición similar y más importante, para repetir lo que por primera vez hicimos.

Para variar me repito en mis rodeos iniciales, retórica introductoria en este caso excusadora del crimen cometido hacia my sensible anatomia, y es que, señoras y señores...

El más honrado

Thu, 20 Oct 2005 06:15:45 -0700

Ciertamente, este es el post más honrado que jamás he escrito.

Waiting for...

Mon, 03 Oct 2005 10:41:22 -0700

Once he won some tickets on the radio for the theatre. The act in question was called â€œWaiting for Godoy...â€

Odio...

Fri, 30 Sep 2005 20:17:13 -0700

Esperando..

Sat, 10 Sep 2005 11:43:55 -0700

Una vez le tocaron unas entradas en la radio para el teatro. La obra en cuestión se llamaba â€œEsperando a Godoy...â€

Una d'amor

Sun, 04 Sep 2005 20:02:51 -0700

Vint minuts de tren donen per molt, però potser per no prou, hi ha temes que mai no s'esgoten i parlar-ne, a cops, no resol res i dona lloc a més confussió i preguntes, però arribes a coneixer més el teu interlocutor, i hi ha interlocutors, en aquest cas interlocutora, amb qui dona gust tractar certs temes, encara que no portin enlloc i encara que sàpigues que sobre el tema en concret d'aquest post mai no confluiran els pensaments d'ambdos.

Xerràvem de temes personals, de casos concrets, tots dos difícils, però un més recent que l'altre, o potser no tant recent, potser porta més cua, però si més actual.

I va apareixer el genèric: l'amor. De quí, perqué i com ens enamorem, ¿ho controlem? ¿deixem d'estimar per voluntat o per desgast? Ella diu que t'enamores sense cap base, sense anàlisis de l'enamorat/da, no hi ha cap motiu si hi ha una atracció física prèvia que et pugui desfer l'enamorament així com així. Ella creu que l'amor es irracional, incontrolable, subjecte a alguna cosa intangible, sense cap propòsit concret, l'amor és per ella una tara metafísica purament humana, no hi ha res instintiu i alhora res racional en l'amor. Potser hi ha una maquinació perversa d'un esser superior en tot això de l'amor si em miro el que ella creu i més important encara, si es que m'ho crec. Però no, no crec en l'amor com una cosa no subjecta a lleis terrenals, no crec en l'amor inexplicable. Per mi l'amor és un engany de la natura per assegurar la reproducció d'aquells essers prou inteligents com per qüestionar-se l'aparellament. La naturalesa de tots els essers vius els porta a reproduïr-se i en aquells més visibles (milions de microorganismes no ho fan de la següent manera) és necessària la participació d'un segon membre de la mateixa espècie. Aquest instint tan primordial, bàsic, inevitable, només pot ser controlat per la raó, i nosaltres, capaços de qüestionar-nos la pròpia existència (suicidi), d'assassinar i maltractar les nostres pròpies cries (parricidi, pedofília), de posar en perill la nostra subsistència futura (contaminació, sobreexplotació del medi), seguim ancorats a la cadena reproductiva mitjançant l'amor, doncs és la única manera que te la natura de fer que ens aparellem (també te la natura maneres de controlar la sobrepoblació com ara la homosexualitat, però aquest és un tema que aquí no entra doncs és l'altra cara de la moneda). Només aparellant-nos podem procrear (dic aparellant quan podria dir coitant, copulant, follant, etc), doncs disposem de les eines, dels dispositius per fer-ho, i només podem fer-ho amb la presència directe o indirecta (in vitro) d'un membre del sexe contrari. Podem posar-hi barreres, podem operar-nos, podem emprar frustrants tècniques amb nom de lliçó d'autoescola, però sempre hi ha l'acció de dipositar una cèl·lula el més aprop possible d'un altra per que aquestes dues s'uneixin per donar lloc a una o varies vides. Això és tan innegable com que tenim genitals com que expeleixen zigots, com que els hi preparem un humit camí alimentici i protector per que puguin complir la seva missió. Però la nostra inteligència podria qüestionar aquest fet indubtable, ¿perqué dimonis ens hem d'aparellar? això ho resol apropiadament la natura amb el plaer sexual, l'instint ens du al sexe, i l'experiència a repetir-ho, una i altra vegada, però ¿i l'amor doncs? ¿a sant de què? de la unió, de fer grup, som gregaris, i tenim cries febles, que necessiten ser protegides durant anys, un sol especimen te més dificultats, almenys 2 son necessaris. Els nostres avantpassats ens demostren que som polígams, però fidels a les nostres múltiples parelles, vivim units, protegint-nos, alimentant-nos els uns als altres ¿perqué? per protegir la nostra descendència i alhora als protectors de la mateixa, l'amor es un procés químic cerebral potentíssim que ens manifesta la necessitat d'altres al nostre voltant.

Que jo, o tu, o ell, o ella hagim superat el nostre instint reproductor, que evitem que les dues cel·lules s'uneixin, no vol dir que hagim burlat la droga que el nostre cervell allibera per fer-nos estar acompanyats i provant una vegada i una altra de reproduïr-nos mitjantçant la còpula.

Ella diu que no te cap instint maternal (jo li he vist lluir els ulls agafant una criatura, però fem com que no ho hagués vist) però cada mes ovula, jo podria també obviar els meus instints paternals, però els testicles se m'omplen d'amor cada dia.

Jo crec en l'amor, no m'hi resisteixo, és real, tant real com que fa que se m'assequi la boca, el cor em vagi a doscentes quaranta pulsacions per minut, les mans em suin, i que vulgui protegir amb el meu pit nu la persona que estimo d'una pluja de meteorits quan estic enamorat. Però que hi cregui no em fa elevar-lo a miracle inexplicable gestionat divinament per entitats espirituals. Tots els desastres fisiològics que em passen quan m'enamoro van encaminats, també fisiològicament, en un sol sentit, la còpula, la penetració i dipòsit del meu esperma en l'interior de la femella per deixar-la prenyada i assegurar així la pervivència dels meus gens, i d'aquesta manera de la meva espècie, però jo no vull tenir fills, no en produiré mai, crec que el món està superpoblat, que és una merda de lloc on viure, que petarà ben aviat, i a on no vull dur-hi cap esser que jo m'estimo per fer-lo tant desgraciat com jo entre guerres, contaminació, malalties antinaturals, psicòpates, cínics i gent del PP. Algún dia potser ofegui el meu instint paternal adoptant una criatura d'alguna zona del món castigada per la meva zona del món, buscaré l'equilibri. Però no deixaré que la natura acabi d'enganyar-me, no em multiplicaré, però això si, potser tornaré a enamorar-me, potser tindré una relació estable i amb perspectives de durar, i llavors, només llavors, podré pensar en adoptar, quan siguem dos els qui poguem assegurar-ne la subsistència.

Que pretengui desmitificar l'amor no vol dir tampoc que el menyspreui, he fet autèntiques bogeries per amor, he estat un d'aquells odiosos essers ensucrats i patètics que s'han ofert en cos i ment a la persona estimada, he escrit cartes d'amor, he fet regals i promeses, he treballat i preparat el niu d'amor, he corregut kilòmetres esbufegant per trovar-me amb la meva enamorada, i malgrat tot lo estúpid, tot lo denigrant, tot lo autodestructiu que és l'amor, estic gairebé convençut que hi tornaré a caure, només em cal ensopegar-hi, o potser una empenteta de la persona escaient per tornar-hi a caure i tornar el meu cervell a posar en marxa la màquina de la droga més poderosa que mai ha produit.

Vocació... així estan les coses....

Fri, 02 Sep 2005 09:30:06 -0700

Jo el que em passa, és que no he descobert encara quina és realment la meva vocació. Hi han certs temes relacionats amb l'art que se'm poden donar més o menys bé, en tot cas, no suficientment bé com per guanyar-me la vida... A més, la constància tampoc és una de les meves grans virtuts!! Potser perquè no he trobat algo que per més hores que m'hi dediqui no em cansi... El que jo vull és tenir una feina la qual no m'obligui a aixecar-me cada matí a la mateixa hora, per anar a tancar-me dins de quatre parets que em priven de veure la vida i la natura, envoltada de gent amb la que pràcticament, no tinc res en comú.

Evidentment, vull que estigui ben remunerada, m'agrada viure bé M'agrada dinar o sopar fora de casa, m'agrada viatjar, m'agrada comprar llibres i cd's, i m'agrada fer excursions i visites. (Fer una cura espiritual durant una setmana sola a la montanya, al bosc!! AH!!! És el meu somni!!!) M'agradaria tenir més hobbies dels que tinc, i que ara per ara, no em puc permetre. M'agradaria anar a festivals, concerts, obres de teatre, anar moltíssim més al cinema... practicar algun esport com el kendo (ara per ara m'haig de conformar amb el curs d'esgrima que financia l'escola d'adults del meu poble).

Apart de estar ben remunerada, no vull que sigui il.legal, i evidentment, no vull ser una "dona que fuma" XDD Si sabeu per on vaig... Vamos, que no faré res sexual per diners XDD En fi, últimament el nivell de les putes de carretera ha pujat tant que casi semblen models algunes d'elles... no sé pas si em guanyaria les garrofes competint-hi!!! Evidentment, ja no parlo de putes de luxe, no tinc base i tinc massa escrúpols

Una vegada, algú amb una personalitat que realment em va impressionar, va dir allò tan típic de "no deixar-se abrumar per la rutina diaria". Suposo que és fàcil dir aquesta mena de coses quan et dediques a la teva autèntica vocació i hobby preferit. Quan no t'has d'aixecar cada matí a la mateixa hora, per anar al mateix lloc, per fer la mateixa feina que mai serà valorada. Quan t'envoltes només del tipus de gent que vols. Que quan hi parles de feina, en realitat, parles del que més t'agrada al món. Gent amb temps lliure per cultivar la seva ment. Umh.... quina enveja la seva vida... No m'estranya que sempre mostrés un somriure a la cara. Hi ha gent afortunada pel món eh!!

Com mantenir la moral alta i els pensaments positius en aquest món tantes vegades desencantador??? Ah!! Aquí està la gran recerca de l'humanitat!!!

Continuaré buscant... però si sabeu d'algú que tingui una feina MOLT BEN remunerada, si pot ser que hi hagi de dedicar poques hores al dia, i si pot ser ja (seria la reòstia!) que pogués fer-la desde casa.... PLEASE!!! E-MAIL ME!!!!

-------------------------------------------------------------

Update: Ja m'han fet una proposta per una feina que reclama poques hores i realment excitant.................Control de qualitat de vibradors!!! hauhauhauhauhuahauhauhauhauhauhaahuahuahuahu Bé podria fer-la també desde casa, oi?? Si paguen bé sembla ser la feina perfecta!! ai ai ai que pensareu que sóc una depravada, i jo sóc tot innocència!!!

Actualització i desastre

Tue, 23 Aug 2005 08:43:55 -0700

La matinada del dilluns uns hackers russos van hackejar aquest site, el mateix dia vaig començar a rebre milers (sense exagerar) de correus d'spam retornat (han usat el meu servidor de correu per fer spam).

Ahir a la tarda vaig decidir actualitzar la versió del Drupal per tapar possibles forats de seguretat en la versió que tenia, aixi doncs vaig fer l'upgrade de la 4.5 a la 4.6.

Alguna cosa va passar en el canvi que va desvincular totes les imatges que tenia a la galeria (337 imatges) i l'he hagut d'ocultar.

De moment no se m'acudeix cap manera d'arreglar això sense que sigui creant tots els nodes d'imatge un per un, així que ens passarem un bon temps sense galeria...

Vivan los rusos!

¿No hi ha logo?

Mon, 22 Aug 2005 08:16:11 -0700

No, no hi ha logo, ni n'hi haurà fins que no en faci un que m'agradi.

A veure que em surt...