Un cop he gaudit d'un dia de reflexió, i amb menys agulletes, menys mal de cap, i menys ensopiment general, em sento preparat per fer un review digne, al menys per a la meva modesta capacitat, de la Oktober Metal Fest.

Per a alguns la FEST va començar el divendres a trenc d'alba, anades i vingudes en cotxe, en totterreny, carregar el remolc de barrils de manà FESTERO, de menjar, d'una degenerada quantitat de pà de pagés... ara paga, ara marxa, ara ves a veure com tenen allò altre... aquest sacrifici mereix un reconeixement i l'agraïment de, crec, tots els convidats.

D'altres només vam haver de moure els dits sobre un teclat creant la PRE-FEST a fi de tenir-vos informats a tots de la millor manera, però no va ser res comparat amb l'esforç dels organit-zadors.

L'arribada a la casa va ser emocionant, un tros de casalot preparat per rebre fins a seixanta persones, però, ¿podria suportar 60 peluts/des assedegats/des de mam i gresca metallera?

Una de les més brillants aportacions a la FEST va ser la presència d'un surtidor de cervesa amb els seus 5 barrils de 50 litres (que degut a la insondable capacitat estomacal dels presents es van rebelar com a escassos), 250 litres que van esgotar-se poc entrada la nit del dissabte.

Mentres es refredaba el dipósit d'aigua del surtidor, la FEST va començar amb calimotxo calent... i no es que no m'agradi, però deu ser la mescla d'un excitant (cafeina), i el vi de garrafa (digueu-me pijo) que em provoca caparrera, que fa que quan agafo una merda de calimotxo em transformo en l'esser més patètic, pesat, tirat i "vomitaire" (bomitegr en francés) del món, i vaig optar per passar de veure'n i menys calent. Sense deixar passar les 4 hores preceptives per al refredament del surtidor, vaig fer el primer glop de cervesa del cap de setmana... Meeeeeec error, el jefe em va renyar, però va ser el segon en veure .

El degoteig de peluts, peludes, i no tant, es va anar succeïnt ben bé fins unes 4 ó 5 hores després de que els primers arribessim. Salutacions, cops de cap, brams de banya vikinga, riures, algún porret, i els The Mace ja muntaven el seu escenari a la sala de dalt, altres posaven a bullir centenars de salsitxes de frankfurt, i d'altres cercaven habitació, col·legues o exploraven la casa.

Va ser un sopar llampec, el 98% de les salsitxes van volar i la gent va prendre posicions per assistir al concert de "The Mace". Va estar molt bé, molt energètic al meu pobre parer, i demano desde aquí un review més qualificat del mateix.

Després em diuen que va haver karaoke i música punxada fins l'albada, però jo per aquells volts ja había perdut la consciència i dormía a un llit que no era el meu (sol eh!).

A les 9:30 del matí encara hi havía dos sonats rascant guitarres invisibles cara a la finestra, Miguel i Nacho crec, a aquella hora jo només buscava una sortida al meu dolor cefàlic. Després d'una bona ingesta de sucre (visca la mare de na Carol i el seu pà de pessic!!!) i suc de fruita, el porxo estava plé de gent comentant els decibels dels roncs d'aquell o d'aquell altre noi (suposo que els roncs de noia son obviats per etiqueta), la gravetat del mal de cap, la quantitat de ferment escumós i amargant ingerit, i quanta batalleta nocturna tinguera lloc la nit anterior.

Després de fer neteja i posar ordre, alguns sonats varem anar a jugar a futbol, o al menys a correr, o trotar, o ensopegar darrera d'una pilota negra i particularment dura (si no pregunteu-li a les meves costelles) que va dur en Jordi.

He dit costelles? Costellada és el que hi va haver després. Abundant, excel·lent, estirats a la gespa o de peu, llàstima d'alls a la mahonesa, alguns, com jo vare menjar tant que van fer la digestió i corresponent suada de greixos al llit de les habitacions.

La nit del dissabte va ser de karaoke. Brutals interpretacions, amb la Mari com la reina del karaoke, l'espurna que va fer esclatar la bomba metàl·lica amb una interpretació memorable de "The Final Countdown" de Europe. A partir d'aquí no va existir la vergonya (be hi ha casos dels que més val no parlar ) la dignitat va marxar de vacances, el sentit del ridícul agonitzava amb el darrer barril de cervesa... Va ser molt divertit, la millor idea de la FEST si no contem la cervesa.

En tornar a l'habitació una emuladora de "Ricitos de oro" estaba acostada en mi cama Bubú!!, havia apartat el meu sac i manta al terra, i s'hi havía ficat sense cap remordiment... sort que em van acollir en un altra habitació, on no hi havía noies (tsss), però hi havía força bon humor i uns roncs ben musicals.

El diumenge va ser neteja, neteja, neteja, i "diebriefing" que diu en Sir Bellum, neteja uns molt, d'altres bastant, d'altres menys, d'altres una mica, i d'altres gens, típic de les reunions de més de 2 persones...

En fi, hi va haver de tot, alcoholisme, ball, cant, esport, demostracions testosteròniques varies, moltes noies maques, estranys sorolls nocturns, night sneaking, pedres que es cremen i herbetes que s'emboliquen, polsims blancs pel "refrerdat"... però sobretot molta gresca, gent molt maca, i molt bon rotllo.

Espero que l'any que ve repetim cita a Curtius per l'Oktober Fest, i mentres esperem fem-ne d'altres coi!!!

SCREAM FOR ME CURTIUS!!!!!!!!!